Reflexions 15-M

És emocionant veure com la teva ciutat s'aixeca defensant una democràcia més justa. És meravellós observar com el pols desl ciudatans segueix viu i que aturats , jubilats , empresaris o estudiants eleven la veu per a cridar 'prou' a la corrupció,l'atur i al bipartidisme.

No obstant això hi ha quelcom que em preocupa. Algunes vegades he escoltat que el millor càstig que podem  infringir als polítics és l'abstenció electoral. No hi estic d'acord. Entenc perfectament el neguit i l'emprenyament de la gent però crec que això suposaria un pas enrera.No hem d'oblidar que no fa molt de temps aquest dret del que avui dia gaudim els espanyols era una quimera. Es va lluitar molt per assolir un estat on cabessin totes les opcions polítiques i que els ciutadans poguessin escollir-ne una lliurement. Per això crec que la lluita al carrer ha d'ésser soportada a les urnes.

Però , com combatre als polítics corruptes, els sous ridículs o el preu de l'habitatge mitjançant les urnes? No seria correcte que en donés opinió. Mai dels mais voldria incitar a ningú a que votés una opció concreta. Però penseu que el vot pot ser una eina molt útil per a que la classe política s'assabenti del que està passant al carrer ( que escoltant les declaracions dels partits majoritaris i d'algú mitja de comunicació sembla que encara no se n'adonen).

L'esquaix, un esport diferent

No tot es redueix al futbol i al Madrid-Barça ( i ho diu un futboler) . Existeixen altres esports i avui volia recomanar-vos-en un; l'Esquaix.

Abans de estendre'm i donar explicacions de que és l'Esquaix , regles i més detalls , crec que ho millor es que en vegeu imatges per descobrir un esport apassionat, vibrant i divertit. Espero que us engresqui a practicar-lo.





Si voleu saber-ne més, aquí en teniu dos enllaços més

http://ca.wikipedia.org/wiki/Esquaix

http://www.esquaix.cat/

http://www.freewebs.com/squah/

Rosa Park

Va haver-hi un temps on protestar era una tasca molt feixuga. Avui, encara que  el món no és perfecte( ni de bon tros) , tenim a l'abast mitjans que ens serveixen com altaveus de les nostres opinions , inquietuds i protestes que almenys ens permeten alliberar la nostra felicitat, angúnia, passió, tristesa o dolor.

Però per a arribar a aquest estat hi ha hagut moltes persones que han lluitat per assolir-lo. M'agradaria destacar-ne una; Rosa Park. En faré un breu recordatori: Rosa Park, nascuda als Estats Units i d'ascendència Afroamericana va ser coneguda per negar-se a obeir les ordres del conductor d'un autobús , James Black, per a que abandonés el seu seient reservat per als blancs i se'n posés darrera , lloc reservat pels negres. Per aquest fet va ser detinguda i portada a  presó.

Ara que tenim drets i que gaudim d'unes lleis més justes cal recordar a aquells que han donat un pas endavant i no s'han deixat enfonsar per les injustícies sinò que les han combatut. I aquesta dona, en un moment on els negres estaven marginats ( en alguns llocs encara segueix succeint ) no va acceptar una situació que avui ens semblaria una disbauxa però que abans era completament quotidiana.

Potser sigui molt difícil assolir el nivell de valentia de Rosa Park, però almenys no deixem que caiguin a l'oblit persones com aquesta i valorem més cert privilegis que abans no hi existien.

Benvinguts

Hola a tothom!!

Us dono la benvinguda a aquest petit espai on a poc a poc  hi pujaré opinions i articles que siguin d'interés.
En principi l'idioma que hi faré servir serà el català. No obstant això, si voleu comentar-ne qualsevol entrada podeu fer-ho en l'idioma que desitgeu.

Moltes Gràcies!

Per què estudies Català?

Des de que parlo i escric en català moltes vegades he escoltat les mateixes preguntes. "¿Por qué estudias catalán?¿No es más interesante estudiar otro idioma?¿Para què hablar una lengua que la usan cuatro personas?

He de dir que al principi m'empipava escoltar sempre el mateix però ara ja m'hi he acostumat. No obstant això crec que aquestes qüestions mereixen una reflexió (que no una justificació de per qué he estudiat català)

Primer de tot em fa l'efecte que si hagués triat una altra llengua les preguntes haurien anat en una altra direcció i això és quelcom que no acabo de entendre. Per què la gent sent com alguna cosa estranya que algú vulgui parlar una llengua que probablement tingui més connexions emocionals amb el castellà que no pas altres?. Per què no entenen que qualsevol llengua és una font de cultura i riquesa?. Com es pot concebre que una llengua tan propera moltes vegades sembli tan llunyana? Suposo que les respostes les hauríem de trobar conjuntament però m'agradaria que les cares de estranyesa i fins i tot de malestar que algunes persones mostren quan escolten el català es tornessin en normalitat i sensació de que tot dos idiomes conviuen tranquil·lament.

Pel que fa a la meva persona podria redactar una llarga llista de raons que m'han dut a aprendre català però només n'explicaré algunes. Més enllà de conéixer unes normes gramaticals i llistes de paraules de vocabulari m'ha apropat a una cultura. He aprendre la llengua de la meva dóna.Ara parlo amb fluidesa un idioma que no és el matern. Ara puc optar a feines a Catalunya, València i Balears. Com veieu  l'esforç per submergir-te en una llengua, en una cultura val la pena