Va haver-hi un temps on protestar era una tasca molt feixuga. Avui, encara que el món no és perfecte( ni de bon tros) , tenim a l'abast mitjans que ens serveixen com altaveus de les nostres opinions , inquietuds i protestes que almenys ens permeten alliberar la nostra felicitat, angúnia, passió, tristesa o dolor.
Però per a arribar a aquest estat hi ha hagut moltes persones que han lluitat per assolir-lo. M'agradaria destacar-ne una; Rosa Park. En faré un breu recordatori: Rosa Park, nascuda als Estats Units i d'ascendència Afroamericana va ser coneguda per negar-se a obeir les ordres del conductor d'un autobús , James Black, per a que abandonés el seu seient reservat per als blancs i se'n posés darrera , lloc reservat pels negres. Per aquest fet va ser detinguda i portada a presó.
Ara que tenim drets i que gaudim d'unes lleis més justes cal recordar a aquells que han donat un pas endavant i no s'han deixat enfonsar per les injustícies sinò que les han combatut. I aquesta dona, en un moment on els negres estaven marginats ( en alguns llocs encara segueix succeint ) no va acceptar una situació que avui ens semblaria una disbauxa però que abans era completament quotidiana.
Potser sigui molt difícil assolir el nivell de valentia de Rosa Park, però almenys no deixem que caiguin a l'oblit persones com aquesta i valorem més cert privilegis que abans no hi existien.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada