Coneixem els nostres límits?

Els Límits

L'ésser humà no coneix els seus límits. Els experts diuen que només fem servir un cinc per cent de la nostra capacitat cerebral. Però crec que això també podria aplicar-se a altres facetes de la nostra vida.

I és que moltes vegades no som conscients d'on poder arribar. Amb molta freqüència solem dir frases com: "Això ho faré més tard", "No sóc capaç","Ara no estic preparat per a fer-ho" o "Quan tingui fills/quan acabi els estudis/ quan aprimi/ quan aconsegueixi una millor feina/ llavors seré feliç i no tindré preocupacions". Amb aquestes reflexions no només ens posem límits sinó que condicionem la nostra felicitat a altres fets sense adonar-nos que quan arribin sorgiran nous reptes i situacions que faran que tornem a preguntar-nos quan arribarà el nostre millor moment formant així un cercle del que és difícil escapar-ne. El moment per a començar a assolir els nostres objectius és el present, el dia d'avui el moment actual.

Obstacles

Però sabent que hem d'esforçar-nos per a aconseguir les nostres metes trobem-hi el primer obstacle. Objectius difícils que han d'ésser aconseguits en un breu espai de temps. Si no som conscients de les nostres capacitats actuals correm el risc de començar un projecte inabordable que farà que caiguem al desànim i finalment a l'abandonament del projecte. Si volem millorar, augmentar les nostres capacitats i optimitzar el nostre rendiment primer de tot hem de saber el nostre estat actual. Només així partirem d'un estat reial que ens permetrà créixer cap un altre estat superior.

Comparacions

Les comparacions són odioses. Almenys això diuen. Llavors, per què constantment ens comparem? i tot plegat, per què ens comparem d'una forma equivocada? Sempre admiren més l'aptitud que no pas l'actitud. Creiem que una persona destaca en un determinat àmbit sense considerar les hores i l'esforç que hi ha dedicat. Pensem que darrera d'un reputà científic no hi ha hores i hores de investigació i estudi? Ens hem preguntat alguna vegada quants quadres ha començat un artista sense obtenir-ne el resultat volgut? Creieu que donar un raquetaç i que la pilota arribi al punt desitjat amb precisió suïssa s'aconsegueix a la primera?

Recompensa

Què difícil és saber exigir-se!!. Tendim a pensar que som els millors quan assolim quelcom i a destrossar-nos quan no aconseguim els objectius o simplement ens entrebanquen amb una pedra al camí. Important és no conformar-se però també ho és recompensar-se. Del contrari viurem en un contínua espiral d'exigència que farà que mai estem satisfets de l'assolit, provocant-nos una innecessària sobrecàrrega de responsabilitat

Notes

Tot això , són reflexions que faig des de les meves experiències, sense cap mena de suport científic. Son conclusions tretes de experiències personals viscudes i d'observacions de com es comporta l'ésser humà. Amb aquest article només vull compartir un punt de vista no expert que espero serveixi per a que, tot plegat , reflexionem sobre com assolir objectius, I de pas llegir una mica en català heheheh.