Sir Roger Federer

Com persona que practica esport a un nivell no professional he admirat a molt esportistes al llarg de la meva vida. Però sobre tot m'he fixat en aquells que han fet que m'enganxi a un esport que mai no m'havia cridat l'atenció. Recordo amb afecte com un gegantó de cent vuitanta-vuit centímetres i vuitanta quilos pujava el Tourmalet assegut i a cop de ronyó i volava en les contrarellotges a l'època dels noranta. Naturalment em refereixo a Miguel Indurain. Pel que fa al Bàsquet n'he tingut molt referents. Recordo vídeos gravats del meu germà on Magic Johnson s'anava llevant contraris a ritme d'assistències i driblatges. I també com un lituà que es diu Arvydas Sabonis, que feia 2,20 d'alçada i pesava cent trenta-dos quilos veia les jugades més ràpid que ningú.

Per descomptat no m'oblido del futbol, esport de masses i de jugadors que han fet que ens oblidem de tàctiques i pissarres i veiem el futbol com el espectacle que sempre hauria d'ésser  ( Malauradament avui dia el negoci es situa damunt de l'esport). En aquest grup em recordo de Zidane, Laudrup, Van Basten i actualment Messi.

Però si hi ha un esportista que m'ha fet quedar-me davant del televisor, expectant dels seus moviments i esperant que quelcom succeeixi, aquest ha estat en Roger Federer. Quan aquest home agafa una raqueta l'espectacle està assegurat. La tècnica , l'estètica i la precisió surten de cada cop que dóna. Quan veus un partit d'en Federer arribes a pensar que és fàcil , que pots dirigir la raqueta amb el canell i posar la pilota enllà on vulguis. En jugar un partidet amb amics t'adones de la realitat i el complicat que resulta tan sols passar la xarxa.

Però si alguna cosa encara em sorprén per damunt de totes es que aquest talent, aquesta elegància la sigui exhibint als 30, desprès d'haver guanyat 16 Grand Slams i lluitant contra un gladiador com el Rafa Nadal , actual número u.

Per fer que l'esport es converteixi en un espectacle, per fer gaudir al públic de tot arreu i per fer que persones que abans no veien un partit de tenis ara hi estiguin enganxats, gràcies Roger